The first touch, the world, one hundred meters etc… Un no parar de riure a EBJAR.
L’1×1 de RAC1 (amb jordi costa)
El resum del partit (324)
LA PREMSA d’AVUI
El meu papa ha pogut investigar que el Jordi Costa serà el substitut del Paco Aguilar a Mundo Deportivo. Què hi ha de cert? Perdrem el “House Costa”?
Doncs digues-li al teu papà que tanqui el gabinet d’investigació perquè per arribar a la sola de la sabata del Paco hauria de treballar trenta anys més. El Paco a part de ser un tio que sap un colló de futbol internacional, coneix des del porter fins al president de la UEFA, la FIFA i la seca, la meca i la vall d’Andorra. És un tio amb uns contactes que jo ni somio.
I el 2004 arribes a RAC1. Quins son els teus pensaments quan trepitges RAC1? Creies que seria el teu trampolí a la fama?
Buaaah és que això de la fama, què vols que et digui… Venia acollonit, justament per això que t’explicava, perquè venia a fer una cosa que no havia fet mai. És a dir, jo he vist milions de partits de futbol, però això que et fotin l’etiqueta d’analista o especialista, buff, vulguis o no és molt subjectiu, ningú et pot dir que no ho fas bé, però tampoc ningú et pot dir que ets molt bo. És un paper difícil i jo venia amb por de ser etiquetat com una mena d’especialista infal·lible, però per sort el rollo de la transmissió ho ha anat suavitzant, però jo venia pensant “ui mare meva”.
Després d’això fas de becari a la secció en català de Mundo Deportivo. Quants cafès i fotocòpies vas haver de fer de becari?
D o n c s mira cafès, cap, fotocòpies sí erò per a ús personal. La veritat s que no em vaig sentir en cap moment un IBM (i vés a buscar ixò, i vés a buscar allò). Vaig enir la sort de coincidir amb el que ncara avui és el cap de la secció en català, el Manolo Ayala, i em va tractar acollonant, pràcticament com un fill, i a més hi va haver molt feeling.
Evidentment era el becari i estava putejat com tots els becaris, però em vaig sentir més un suport seu que no un alumne.
